Municipis endeutats i equipaments públics

Un vídeo de TV3 passat durant el telenotícies del 25 d’octubre em va esgarrifar. El vídeo mostrava exemples de municipis que, als darrers anys, s’han endeutat per construir grans equipaments: teatres, biblioteques, coliseus, poliesportius… Unes infrastructures ambicioses que, actualment, no poden pagar.

 

Mirat amb data d’avui, sembla evident que els ajuntaments es van equivocar. Però això també ens ho sembla amb les famílies que van destinar el 60 o 70% dels seus ingressos a pagar una hipoteca i que, en quedar-se sense feina, no la poden pagar. Tanmateix, quin habitant hagués volgut renunciar a un teatre o un poliesportiu, quan semblava que tot era possible? Així com els habitants de Ciudad Real volien agafar un avió sense desplaçar-se a Madrid, els habitants d’aquestes petits pobles aplaudien tenir un teatre o una biblioteca pròpia, sense haver de baixar a Barcelona o pujar a Girona.

 

Als anys 1980, Bohigas parlava de monumentalitzar la perifèria, fent referència a la necessitat de dotar els barris perifèrics de Barcelona d’equipaments i espais públics de qualitat per tal de reforçar el sentiment de pertinença dels veïns i contribuir a una millora de la qualitat de vida. Un fet semblant ha passat amb alguns ajuntaments, endeutant-se per finançar uns equipaments que servirien per reforçar la identitat i l’orgull de la població.

 

Què fer davant aquesta situació? Es parla de diverses opcions: condonació del deute, canvis en el sistema de finançament municipal, fusions de municipis, buscar altres usos als equipaments… Faci el que es faci, esperem que els equipaments no acabin abandonats i se’ls trobi una funció: que no esdevinguin vestigis d’una època on es volia tenir allò que no es podia pagar.

 

http://www.tv3.cat/videos/3771550/Equipaments-municipals-que-no-es-poden-mantenir

Leave a Reply