Detroit

Two highly recommended documentaries about Detroit, excellent example of Death and Life of Great American Cities (sic, Jane Jacobs)

BBC: “Requiem for Detroit?”  (2010)

“Redefining Dreamland” (2011)

“Redefining Dreamland” A 2011 Detroit Documentary (TRT: 1 hour 14 minutes) from Orange Creative on Vimeo.

Internship at the National Assembly of Quebec

Assemblée nationale QuébecThe National Assembly of Quebec, the International Association of Quebec Studies and the Department of Legal and Parliamentary Affairs offer a 3 month internship in the National Assembly of Quebec for a student outside the Quebec enrolled in master’s or doctorate.

For more information, download the PDF here.

Urban Policies in Spain

The book “Urban Policies in Spain: Big cities, actors and local governments” has just been published. I participated as author of several chapters and editor along with Joan Subirats, Mariela Iglesias and Marc Marti-Costa.

This collective work has been published by Icaria Editorial and can be found at the following link: http://www.icariaeditorial.com/libros.php?id=1265

A review has been published by Almudena  Cortés Maisonave from the Complutense University of Madrid in “Geopolitics. Journal of studies on space and power”:  download it here

Recommendation: “450-514 cohabitation trouble”

Radio-Canada has just put online a funny but insightful multimedia document approaching to the city-suburban dicotomy in Montreal. Worth watching it!

450-514 : Cohabitation trouble

New paper: Territory Political Autonomy and Metropolitan Governance: Comparing Catalonia and Quebec

This article compares the approach to metropolitan governance in Catalonia and Quebec. In the first part of the article we analyze the three main approaches to metropolitan governance: reform school, public choice school and new regionalism. Each theoretical school proposes a model of dealing with metropolitan challenges according to a different degree of institutionalization, involving key questions as the degree of public intervention or the nature of democratic legitimacy in the metropolitan area. While in Catalonia the option of mergers has repeatedly been rejected in favor of intermunicipal cooperation, Quebec has traditionally opted for the solution of municipal reforms. The second part of the article explores the reason for this difference. Our hypothesis considers that the political role of municipalities and the model of local government are the key variables to under stand the opposite models of metropolitan governance. The analysis of institutional and political factors such as the distribution of powers, the electoral system, the party system and the political culture conforms this idea. The combination of these variables leads to a different approach to metropolitan governance in Catalonia and Quebec.

Access to the paper here (only available in Catalan).

Access to the full journal in epub.

My new book is out: “Penser métropolitain? La bataille politique du Grand Montréal”

Penser métropolitain ? La bataille politique du Grand Montréal

Author: Mariona Tomàs

Presses de l’Université du Québec

What are the factors that explain the construction of metropolitan governance models and what is the contribution of local actors in this process? At the intersection of urban studies and political science, this book addresses the political dimension of metropolisation from a case study of the management model implemented in Montreal as part of the reform Harel (1999 – 2001).

Moments of institutional change leads inevitably to  areas of ambiguity creation, where the dynamics of the relationship between institutional rules (the state organization and political culture) and local actors remark exacerbated way. Montreal is revealed as a lab due to the controversial nature of its metropolitan reform.

A three-stage new model was indeed implemented, based on the creation of the Metropolitan Montreal, the fusion of all municipalities on the Island of Montreal and the creation of 27 districts. This process has revealed the existence of divergent representations of the city, making it impossible to adopt a shared metropolitan vision. Subsequent reform of the Liberal Party of Quebec, initiated in 2003, gave the spotlight the ideological dimension of the metropolitan issue, as well as the ability of some groups to present their ideas on metropolitan management to the detriment of others.

The construction of a metropolitan thinking is an ongoing process of mediation between different interests and search for compromise, and it is shown by the author-analyzing the first ten years of existence of the Montreal Metropolitan Community.

For information or to purchase the book http://www.puq.ca/catalogue/livres/penser-metropolitain-1307.html

Two videos on cities: two visions: hope and crisis

L’Amèrica en fallida” (L’Amérique en faillite), produit per France 2 i emès al 30 Minuts el dia 29 de gener de 2012

1/2

2/2

 

Thinking cities, Networked societies“, d’Ericsson

http://youtu.be/6ctxP6Dp8Bk

Municipis endeutats i equipaments públics

Un vídeo de TV3 passat durant el telenotícies del 25 d’octubre em va esgarrifar. El vídeo mostrava exemples de municipis que, als darrers anys, s’han endeutat per construir grans equipaments: teatres, biblioteques, coliseus, poliesportius… Unes infrastructures ambicioses que, actualment, no poden pagar.

 

Mirat amb data d’avui, sembla evident que els ajuntaments es van equivocar. Però això també ens ho sembla amb les famílies que van destinar el 60 o 70% dels seus ingressos a pagar una hipoteca i que, en quedar-se sense feina, no la poden pagar. Tanmateix, quin habitant hagués volgut renunciar a un teatre o un poliesportiu, quan semblava que tot era possible? Així com els habitants de Ciudad Real volien agafar un avió sense desplaçar-se a Madrid, els habitants d’aquestes petits pobles aplaudien tenir un teatre o una biblioteca pròpia, sense haver de baixar a Barcelona o pujar a Girona.

 

Als anys 1980, Bohigas parlava de monumentalitzar la perifèria, fent referència a la necessitat de dotar els barris perifèrics de Barcelona d’equipaments i espais públics de qualitat per tal de reforçar el sentiment de pertinença dels veïns i contribuir a una millora de la qualitat de vida. Un fet semblant ha passat amb alguns ajuntaments, endeutant-se per finançar uns equipaments que servirien per reforçar la identitat i l’orgull de la població.

 

Què fer davant aquesta situació? Es parla de diverses opcions: condonació del deute, canvis en el sistema de finançament municipal, fusions de municipis, buscar altres usos als equipaments… Faci el que es faci, esperem que els equipaments no acabin abandonats i se’ls trobi una funció: que no esdevinguin vestigis d’una època on es volia tenir allò que no es podia pagar.

 

http://www.tv3.cat/videos/3771550/Equipaments-municipals-que-no-es-poden-mantenir

Reflexions post-electorals: la relació entre l’Ajuntament de Barcelona i el Govern de la Generalitat de Catalunya i els seus efectes sobre l’àrea metropolitana

Ja s’han fet moltes lectures dels resultats electorals de les eleccions del 22M, confirmant el seguiment de la tendència iniciada a les autonòmiques.

En aquest post m’agradaria centrar-me en un sol aspecte, poc tractat en les anàlisis post-electorals: la relació entre l’Ajuntament de Barcelona i el Govern de la Generalitat de Catalunya i els seus efectes sobre l’àrea metropolitana.

Tradicionalment, a Catalunya es parla de l’existència, en termes polítics i sociològics, de “dues Catalunyes”, la metropolitana “d’esquerres” i la de l’interior, convergent. Tanmateix, els resultats de diumenge han significat un augment destacat dels vots a CiU a tot el territori, desdibuixant les fronteres d’aquestes suposades dues Catalunyes. Sens dubte, el símbol d’aquest canvi és la victòria de CiU, per primera vegada des de 1979, a l’Ajuntament de Barcelona, en un moment en què el Govern de la Generalitat també està dominat per la mateixa coalició. És la primera vegada en la història que CiU governarà a l’Ajuntament, la Diputació de Barcelona i la Generalitat. Canviarà la dinàmica entre aquestes institucions? Serà la Generalitat més propensa a reconèixer el paper de Barcelona i de la seva àrea metropolitana o al contrari? Recordem que el 27 de juliol de 2010 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de l’Àrea metropolitana de Barcelona, amb vots favorables de tots els partits. Aquesta llei suposa la creació d’una institució que agrupi les diverses entitats metropolitanes existents per a la primera corona barcelonina, és a dir, 36 municipis i 3 milions d’habitants.

Durant els anys 1980, la rivalitat entre la Generalitat i la Corporació metropolitana de Barcelona va acabar amb la dissolució d’aquesta per part del Parlament. Quan en Pasqual Maragall fou investit President de la Generalitat, l’any 2003, molts van pensar que aquestes rivalitats havien acabat i que el nou Govern aprovaria una nova llei per l’àrea metropolitana de Barcelona. Tanmateix, el debat de l’Estatut fou prioritari i la Llei sobre l’AMB es va aprovar poc abans de les eleccions de novembre de 2010.

Artur Mas, en el seu discurs de diumenge, va afirmar que “ajudaria a Barcelona”, mentre que Xavier Trias afirmava que “seria lleial” al Govern. Caldrà veure doncs com aquesta nova relació es tradueix en l’àmbit metropolità. Es tirarà endavant la llei de l’AMB? S’utilitzarà el potencial de la nova institució? Podrà traduir la seva importància econòmica en un major pes polític?

 

Per a complementar el post, trobareu alguns textos meus al web següent: http://ub.academia.edu/MarionaTomas/

Totes les dades dels resultats a: http://resultados2011.mir.es/99MU/DMU09999CM_L1.htm

Ponències Seminari CUIMP sobre governs metropolitans

A la pàgina web de la CUIMP trobareu la majoria de ponències presentades al seminari dels dies 11-12 de novembre.

bona lectura!