Detroit

Dos documentals molt recomanables sobre Detroit. Un exemple rotund de la vida i mort de les grans ciutats americanes (sic, Jane Jacobs)

BBC: “Requiem for Detroit?”  (2010)

“Redefining Dreamland” (2011)

“Redefining Dreamland” A 2011 Detroit Documentary (TRT: 1 hour 14 minutes) from Orange Creative on Vimeo.

Pràctiques a l’Assemblea Nacional del Québec

Assamblée nationale QuébecL’Assemblea Nacional del Québec, l’Associació Internacional d’Estudis del Quebec i la Direcció General d’Afers Jurídics i Parlamentaris ofereixen una estada de pràctiques de 3 mesos a l’Assemblea Nacional del Quebec per a un o una estudiant de fora del Québec, matriculats en màster o doctorat .

Per més informació, descarreguar el PDF aquí.

Polítiques urbanes a Espanya

Acaba de sortir el llibre “Polítiques urbanes a Espanya: Grans ciutats, actors i governs locals” en el qual he participat com a autora de diversos capítols i editora juntament amb Joan Subirats, Mariela Iglesias i Marc Martí-Costa.

Aquesta obra col·lectiva ha estat editada per Icaria Editorial i es pot trobar en el següent link: http://www.icariaeditorial.com/libros.php?id=1265

Els grans processos de canvi que han travessat tots els àmbits de convivència social han afectat de manera molt intensa a les ciutats i espais urbans. El debat de la qüestió social està intrínsecament unit a la qüestió urbana. En la mesura que la mateixa diferenciació capitalista entre llocs i espais de producció i llocs i espais de convivència, reproducció i cura es difumina, es fa més complexa també la relació entre el món urbà i el social. És precisament aquesta nova configuració de l’espai públic la que reforça la necessitat d’una repolitització del que és urbà, a partir dels dilemes que es plantegen per les polítiques públiques. Són les ciutats les que necessiten més (i més innovadora) capacitat d’intervenció i són aquestes ciutats, després de trenta anys de governs locals democràtics, on es constata la manca de capacitats integrals de resposta.

Aquest volum vol posar en relleu les insuficiències d’unes polítiques urbanes que han estat essencialment urbanístiques, que han tendit a ser locals quan la realitat exigia plantejaments que s’articularan la intervenció de les diferents esferes de govern, i que han tendit a ser institucionals quan cada vegada es necessita més implicació i participació ciutadana. El llibre recull una àmplia col · lecció de treballs que informen de l’estat de l’art en polítiques urbanes i permeten analitzar les experiències de set grans conurbacions espanyoles (Madrid, Barcelona, Sevilla, València, Bilbao, Múrcia i Vigo).

En el següent link es pot descarregar (PDF) la ressenya elaborada per Almudena Cortés Maisonave de la Universitat Complutense de Madrid a “Geopolítica (s). Revista d’estudis sobre espai i poder”: descàrrega aquí

Recomanació: “450-514 cohabitation trouble”

Radio-Canada ha publicat en format multimèdia un exercici molt divertit i punyent sobre la relació entre ciutat i suburbis residencials basant-se en el cas de Montreal. Val la pena mirar-ho!

450-514 : Cohabitation trouble

Nou article: Autonomies polítiques territorials i governabilitat metropolitana: una comparació Catalunya-Quebec

En aquest article es compara l’enfocament de la governança metropolitana a Catalunya i Quebec. A la primera part de l’article s’analitzen els tres enfocaments principals per a la governabilitat metropolitana: l’escola de la reforma, l’escola de l'”elecció pública” i el nou regionalisme. Cada escola proposa un model teòric per a entendre els reptes metropolitans d’acord segons els diferents graus d’institucionalització, considerant qüestions clau com el grau d’intervenció pública o la naturalesa de la legitimitat democràtica a l’àrea metropolitana. Mentre que a Catalunya la possibilitat de fusions ha estat reiteradament rebutjada a favor de la cooperació intermunicipal, Quebec sempre ha optat per la solució de les reformes municipals. La segona part de l’article explora la raó d’aquesta diferència. La nostra hipòtesi considera que el paper polític dels municipis i el model de govern local són les variables clau per entendre els models oposats de la governança metropolitana. L’anàlisi dels factors institucionals i polítics, com ara la distribució de poders, el sistema electoral, el sistema de partits i la cultura política s’ajusta a aquesta idea. La combinació d’aquestes variables porta a un enfocament diferent per a la governabilitat metropolitana a Catalunya i Quebec.

L’article está disponible aquí.

Tota la revista en format epub.

El meu nou llibre ja està disponible: “Penser métropolitain? La bataille politique du Grand Montréal”

Penser métropolitain ? La bataille politique du Grand Montréal

Autora : Mariona Tomàs

Presses de l’Université du Québec

Quins són els factors que expliquen la construcció dels models de govern metropolità i quina és la contribució dels actors locals en aquest procés? En la intersecció dels estudis urbans i la ciència política, aquest llibre aborda la dimensió política de la metropolització d’un estudi de cas: el model de gestió implementat a Montreal com a part de la reforma Harel (1999 – 2001).

Els moments de canvi institucional condueixen inevitablement a crear zones d’ambigüitat, on la dinàmica de la relació entre les normes institucionals (l’organització de l’Estat i de la cultura política) i el comentari dels actors locals de manera exacerbada. Montreal es revela un laboratori a causa de la naturalesa controvertida de la reforma metropolitana.

Un nou model amb tres escales es va dur a terme, sobre la base de la creació de la Metropolitana de Montreal, la fusió de tots els municipis de l’illa de Montreal i la creació de 27 districtes. Aquest procés ha posat de manifest l’existència de representacions divergents de la ciutat, pel que és impossible adoptar una visió metropolitana compartida. Després de la reforma del Partit Liberal del Quebec, que es va iniciar el 2003, va posar de rellevància la dimensió ideològica de la questió metropolitana, com la capacitat d’alguns grups de presentar les seves idees sobre la gestió metropolitana en detriment d’altres.

La construcció d’un pensament metropolità és un procés en curs de mediació entre els diferents interessos i la recerca de compromís; és el que demostra l’autora, analitzant els primers deu anys d’existència de la Comunitat Metropolitana de Montreal.

Per més informació o per comprar el llibre http://www.puq.ca/catalogue/livres/penser-metropolitain-1307.html

Dos vídeos sobre la ciutat; dues visions: esperança i crisi

L’Amèrica en fallida” (L’Amérique en faillite), produit per France 2 i emès al 30 Minuts el dia 29 de gener de 2012

http://youtu.be/gf6-JW-x6-g

 

Thinking cities, Networked societies“, d’Ericsson

http://youtu.be/6ctxP6Dp8Bk

Municipis endeutats i equipaments públics

Un vídeo de TV3 passat durant el telenotícies del 25 d’octubre em va esgarrifar. El vídeo mostrava exemples de municipis que, als darrers anys, s’han endeutat per construir grans equipaments: teatres, biblioteques, coliseus, poliesportius… Unes infrastructures ambicioses que, actualment, no poden pagar.

 

Mirat amb data d’avui, sembla evident que els ajuntaments es van equivocar. Però això també ens ho sembla amb les famílies que van destinar el 60 o 70% dels seus ingressos a pagar una hipoteca i que, en quedar-se sense feina, no la poden pagar. Tanmateix, quin habitant hagués volgut renunciar a un teatre o un poliesportiu, quan semblava que tot era possible? Així com els habitants de Ciudad Real volien agafar un avió sense desplaçar-se a Madrid, els habitants d’aquestes petits pobles aplaudien tenir un teatre o una biblioteca pròpia, sense haver de baixar a Barcelona o pujar a Girona.

 

Als anys 1980, Bohigas parlava de monumentalitzar la perifèria, fent referència a la necessitat de dotar els barris perifèrics de Barcelona d’equipaments i espais públics de qualitat per tal de reforçar el sentiment de pertinença dels veïns i contribuir a una millora de la qualitat de vida. Un fet semblant ha passat amb alguns ajuntaments, endeutant-se per finançar uns equipaments que servirien per reforçar la identitat i l’orgull de la població.

 

Què fer davant aquesta situació? Es parla de diverses opcions: condonació del deute, canvis en el sistema de finançament municipal, fusions de municipis, buscar altres usos als equipaments… Faci el que es faci, esperem que els equipaments no acabin abandonats i se’ls trobi una funció: que no esdevinguin vestigis d’una època on es volia tenir allò que no es podia pagar.

 

http://www.tv3.cat/videos/3771550/Equipaments-municipals-que-no-es-poden-mantenir

Reflexions post-electorals: la relació entre l’Ajuntament de Barcelona i el Govern de la Generalitat de Catalunya i els seus efectes sobre l’àrea metropolitana

Ja s’han fet moltes lectures dels resultats electorals de les eleccions del 22M, confirmant el seguiment de la tendència iniciada a les autonòmiques.

En aquest post m’agradaria centrar-me en un sol aspecte, poc tractat en les anàlisis post-electorals: la relació entre l’Ajuntament de Barcelona i el Govern de la Generalitat de Catalunya i els seus efectes sobre l’àrea metropolitana.

Tradicionalment, a Catalunya es parla de l’existència, en termes polítics i sociològics, de “dues Catalunyes”, la metropolitana “d’esquerres” i la de l’interior, convergent. Tanmateix, els resultats de diumenge han significat un augment destacat dels vots a CiU a tot el territori, desdibuixant les fronteres d’aquestes suposades dues Catalunyes. Sens dubte, el símbol d’aquest canvi és la victòria de CiU, per primera vegada des de 1979, a l’Ajuntament de Barcelona, en un moment en què el Govern de la Generalitat també està dominat per la mateixa coalició. És la primera vegada en la història que CiU governarà a l’Ajuntament, la Diputació de Barcelona i la Generalitat. Canviarà la dinàmica entre aquestes institucions? Serà la Generalitat més propensa a reconèixer el paper de Barcelona i de la seva àrea metropolitana o al contrari? Recordem que el 27 de juliol de 2010 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de l’Àrea metropolitana de Barcelona, amb vots favorables de tots els partits. Aquesta llei suposa la creació d’una institució que agrupi les diverses entitats metropolitanes existents per a la primera corona barcelonina, és a dir, 36 municipis i 3 milions d’habitants.

Durant els anys 1980, la rivalitat entre la Generalitat i la Corporació metropolitana de Barcelona va acabar amb la dissolució d’aquesta per part del Parlament. Quan en Pasqual Maragall fou investit President de la Generalitat, l’any 2003, molts van pensar que aquestes rivalitats havien acabat i que el nou Govern aprovaria una nova llei per l’àrea metropolitana de Barcelona. Tanmateix, el debat de l’Estatut fou prioritari i la Llei sobre l’AMB es va aprovar poc abans de les eleccions de novembre de 2010.

Artur Mas, en el seu discurs de diumenge, va afirmar que “ajudaria a Barcelona”, mentre que Xavier Trias afirmava que “seria lleial” al Govern. Caldrà veure doncs com aquesta nova relació es tradueix en l’àmbit metropolità. Es tirarà endavant la llei de l’AMB? S’utilitzarà el potencial de la nova institució? Podrà traduir la seva importància econòmica en un major pes polític?

 

Per a complementar el post, trobareu alguns textos meus al web següent: http://ub.academia.edu/MarionaTomas/

Totes les dades dels resultats a: http://resultados2011.mir.es/99MU/DMU09999CM_L1.htm

Ponències Seminari CUIMP sobre governs metropolitans

A la pàgina web de la CUIMP trobareu la majoria de ponències presentades al seminari dels dies 11-12 de novembre.

bona lectura!